L'egoisme de les flors eternes - Prefaci
No sé quant de temps podré dissimular que sé parlar xinès.
No sé quant de temps es creurà que no sé pràcticament res de Xangai.
Em repeteixo que no sóc egoista per mentir. Tampoc sé si m'ho crec.
Això no és una es esbojarrada aventura, com ell es pensa.
No és un viatge de vacances apassionades, com repeteix.
Ha agafat tots els nostres diners i estalvis que teníem. Com si els necessitéssim... Guanyaré més al mes que el sou dels dos junts al cap de l'any...
No pot ser egoisme estimar tant a algú que no puguis marxar a l'altra punta del món sense ell.
O sí?
El veig molt estressat fent la bossa. Està entusiasmat i alhora accelerat. Va d'un cantó del pis a l'altre agafant coses d'aquí i allà.
Em fa molta gràcia mirar-lo mentre escric. Aquesta llibreta no pensava que tindria cap altre ús que ocupar espai en una llibreria, però tenint com tinc la necessitat d'abocar pensaments en algun lloc abans que esclatin dins el meu cap, he acabat escrivint aquí. Pensaments que no li puc explicar.
La llibreta és un regal de... Bé, és preciosa. Negre, lacada, amb dibuixos orientals de flors rosades. Gairebé sembla artesania feta a mà. Segurament ho deu ser.
No he parat de rebre regals caríssims i luxosos amb segells de l'Orient Llunyà.
Segells i objectes que he hagut d'amagar. O mentir sobre el seu origen.
Mentir s'ha convertit en una cosa massa senzilla, massa fàcil. Últimament crec quan obro la boca nomes surten mentides...
Com he arribat aquí?
No sé quant de temps es creurà que no sé pràcticament res de Xangai.
Em repeteixo que no sóc egoista per mentir. Tampoc sé si m'ho crec.
Això no és una es esbojarrada aventura, com ell es pensa.
No és un viatge de vacances apassionades, com repeteix.
Ha agafat tots els nostres diners i estalvis que teníem. Com si els necessitéssim... Guanyaré més al mes que el sou dels dos junts al cap de l'any...
No pot ser egoisme estimar tant a algú que no puguis marxar a l'altra punta del món sense ell.
O sí?
El veig molt estressat fent la bossa. Està entusiasmat i alhora accelerat. Va d'un cantó del pis a l'altre agafant coses d'aquí i allà.
Em fa molta gràcia mirar-lo mentre escric. Aquesta llibreta no pensava que tindria cap altre ús que ocupar espai en una llibreria, però tenint com tinc la necessitat d'abocar pensaments en algun lloc abans que esclatin dins el meu cap, he acabat escrivint aquí. Pensaments que no li puc explicar.
La llibreta és un regal de... Bé, és preciosa. Negre, lacada, amb dibuixos orientals de flors rosades. Gairebé sembla artesania feta a mà. Segurament ho deu ser.
No he parat de rebre regals caríssims i luxosos amb segells de l'Orient Llunyà.
Segells i objectes que he hagut d'amagar. O mentir sobre el seu origen.
Mentir s'ha convertit en una cosa massa senzilla, massa fàcil. Últimament crec quan obro la boca nomes surten mentides...
Com he arribat aquí?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada