V

 Les llums del port.

Quadrícules infinites,

carrers perpendiculars.

Perfectes i alineats.

Que porten fins a una cúspide 

de llum vermella.

Arts i ciències.


El meu jo més autèntic.


La nit.

Estrelles

I algun cotxe despistat

Semàfors alterns.

Fanals,

les llums de les finestres.


La llum d'aquesta casa.


El balcó

l'abisme al mar fosc,

l'altura,

el vertigen

el vent i el temps

s'aturen, juguen

s'enreden amb els meus cabells.

Despentinen

airegen.


L'aire d'aquesta casa.


Brisa marina,

olor a sàlvia,

a coses que cremen 

perquè hi hagi llum

on abans nomès hi havia foscor

fredor.


Refugi 

sanador,

el meu centre.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mort de l'hivern

Intuïció