V

 Les llums del port.

Quadrícules infinites,

carrers perpendiculars.

Perfectes i alineats.

Que porten fins a una cúspide 

de llum vermella.

Arts i ciències.


El meu jo més autèntic.


La nit.

Estrelles

I algun cotxe despistat

Semàfors alterns.

Fanals,

les llums de les finestres.


La llum d'aquesta casa.


El balcó

l'abisme al mar fosc,

l'altura,

el vertigen

el vent i el temps

s'aturen, juguen

s'enreden amb els meus cabells.

Despentinen

airegen.


L'aire d'aquesta casa.


Brisa marina,

olor a sàlvia,

a coses que cremen 

perquè hi hagi llum

on abans nomès hi havia foscor

fredor.


Refugi 

sanador,

el meu centre.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mentides piatoses

Fils de llum, tuls de foscor

Custòdia única: la pròpia felicitat