Intuïció
No ho sé.
No ho puc saber.
Només puc intuir.
I segons el meu estat d'ànim basal
imaginar de forma més positiva
o negativa.
I rendir-me a la realitat
d'imaginar que no hi haurà res més.
Després d'acariciar amb la punta dels dits
el que sigui què és compartir 5 minuts d'emoció amb tu.
No sé si penses en mi.
En aquells 5 minuts.
En que hauria passat si haguessin estat 10.
O 60.
No sé si t'enrecordes de mi.
Si portes la polsera que et vaig regalar
I si quan la veus et vinc al cap.
Et preguntes com estic.
Et preguntes què fer. Què dir. Què no dir.
Qui sap.
Però jo segueixo cansada,
sense entendre.
Que deixessis que es diluis en el temps
en el silenci
sense explicacions
una a cosa que havia de cremar
amb sons lluminosos i flames vives
que mereixia color.
Oxigen.
No morir ofegada per la covardia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada