La cita

Quan corria buscar-te, el camp tenia

records de tu en la seva greu bellesa

a l'hora d'ombra i d'or, quan mor el dia

i la tardor es recolza en la tristesa.

Tot jo, tumultuós, m'anticipava

al moment de l'esguard i de la queixa.

La trobaré? El meu llavi ja besava

quelcom anticipat de tu mateixa.

Et veuré sols a tu contra el crepuscle.

Et miraré el somrís i els ulls sorpresos.

Descansaré el meu cap sobre el teu muscle.

Et diré els mots que atresorat, encesos.

Marià Villangómez