Una sala de records

I llavors va decidir construir una sala, on guardar aquells records preuats que no la deixaven avançar, poder oblidar i dormir amb tranquilitat.
No volia esborra'ls, no els podia perdre, no volia que desapareguèssin però tampoc podia viure si els seguia tenint a cada moment a la seva ment.
Així que els va congelar en boles de cristall, on la neu màgicament s'acumularia. Els deixaria atrapats en el vidre, i si algun cop la nostalgia la torturava nomès caldria que saccegés la bola i la neu al caure brillaria il·luminant els records desterrats.
Llavors va pensar que necesitarien alguna base o suport per aguantar-se als prestatges sense que la gravetat fes que es precipitessin al buit. Va imaginar per cada record el paissatge que havia estat testimoni de cada un d'ells i en fusta el va tallar. Desprès amb pintures, grans dosis de paciència i esforç els va colorejar. Amb gotes daurades va pintar els detalls més preuats, i amb roba de vellut va folrrar les bases de cada una.
Ara sí, al igual que les boles de neu dels Nadals, havia assegurat la supervivència d'aquells instants.
Si es concentrava suficient podria anar dipositant cada un d'ells en un prestatge de la fosca sala.
Nomès faltaria la valentia necessària per tancar amb clau aquella sala perpétua.