Telegrama

I reviure en el teu somriure aquelles nits d'emoció.

I veure en la teva mirada la poca sort que perdre't va portar a la meva vida.

Ser passatgera alegra d'aquest caminar convuls que m'allunya de tu.

De mi. 

De tot el que vaig ser, del que vaig renunciar per tu. 

I no preguntar més perquè.

Tancar un calaix sense ordenar.

I que no importi.

Ja no.

I saber que quedarà el tacte de la teva mà en forma de somni.

Efímer, desdibuixat, borrós.

Un record punyent del passat.

Amarg.

I acostumar-se a no afegir sucre al cafè, als records.

Gaudir de l'aroma i el sabor naturals.

Simplement continuar.

Equivocar-se.

Viure.