Si no t'agrada Sant Jordi, t'entenc.

Si no t’agrada Sant Jordi, t’entenc.

Entenc que no t’agradi una festa que es fa al mig de la primavera, quan ja de per sí és la època de l’any més recarregada de flors i detalls ensucrats... En la que recordem gestes heroiques de cavallers que salven princeses de ser devorades per dracs ferotges. A més d’una i una li deu semblar una argument massa gastat, massa vist. On les parelles s’intercanvien flors per llibres. (I no dic qui ha de fer cada cosa perquè el meu esperit feminista no em deixa. ) Per tant no deixa de ser un Sant Valentí català, una cita obligada si vols quedar bé en societat en la que no pots ser menys que el company i has de quedar com un senyor regalant una rosa a la parella.

Entenc que això et faci molta mandra, que no t’agradi que et diguin quan has de demostrar el teu afecte a la persona estimada. Que no vulguis deixar-te tants diners en una simple flor, ni en l’últim best-seller de moda amb tapes dures. Entenc que et cansi no veure durant mesos cap Senyera pel carrer i de cop que fins i tot els tovallons de paper en portin. Sí. Ho entenc.

Per això no t’ intentaré convèncer de perquè t’hauria d’agradar aquesta festa, ni de les seves virtuts. Prefereixo intentar explicar-te que de maneres de celebrar una mateixa data n’hi ha infinites, i que cadascú té la seva. És massa fàcil endevinar que m’encanta la literatura i les flors. Que una de les majors il·lusions a la meva vida seria publicar una novel·la, i que no em faria res celebrar un Sant Jordi llegint-ne fragments o signant exemplars. També és evident que m’encanten les flors, que admiro aquesta bellesa fràgil i passatgera que tenen,  com les collim sabent que no les salvem d’una mort anunciada, que es pansiran facis el que facis...  T’ ho reconec, aquesta festa reuneix masses coses que m’agraden.  Però sé que jo no sóc tu i no et puc demanar que t’enamoris de l’olor de llibre nou ni del tacte de vellut dels pètals rojos.

Prefereixo intentar que cada dia tinguis una mica de Sant Jordi sense que sigui primavera ni 23. Per això no t’explicaré que és un dia “cultural” on es presenten novetats i els autors interactuen més amb els seus lectors. Prefereixo que no esperis a que sigui 23 d’Abril per comprar-te un llibre, per regalar un llibre. Que no necessitis el dia del llibre per perdre’t en una llibreria. Que un regal per algú especial pugui ser un llibre.

I encara que per Sant Jordi hi ha més flors per metre quadrat que persones i tot esclata amb un roig intens a cada cantonada no et demanarè que en compris. Prefereixo que si tens algú estimat amb motiu o sense un dia anònim el sorprenguis amb un detall així, o que no esperis la diada per tenir flors a casa.

Perquè voldria que entenguessis que sempre, sempre, sempre és un bon moment per regalar llibres i flors. 

Jo aquesta diada, aquest any, l'acabaré de concert. No perdre el temps, no deixarè passar l'oportunitat, cantarè sense pors, viure el moment i farè la festa més meva que mai.

Feliç diada!