Atureu el Nadal

Sortia a Fontana del metro, encara amb un regust de culpa per no haver agafat la bici, quan ho he vist. Petites pampallugues estressants i de molts colors m'han apunyalat la retina. Ja han encès les llums de Nadal. He passat per Astúries i he vist la lluita entre la Tardor i el Nadal. Els arbres encara amb les fulles esquitxades de marró, les llums enceses al darrere. He arribat a la cantonada amb Torrent de l'Olla i en mirar cap a baix i veure aquell riu de llums he volgut cridar: "No! Encara no! Espereu!"

Però aquella cantonada és terrible per aturar-se, i la riuada de gent se m'ha emportat silenciant els meus pensaments fins a Verdi. No m'ha decebut, tot engalanat, no esperava menys...

M'he adonat que no tinc records de Gràcia per Nadal. I és estrany perquè n'he viscut un. Però fent memòria he vist que per aquell temps jo no coneixia ni la plaça Diamant, ni Astúries, ni en prou feines on portava vivint tres mesos. La tardor passada la vaig passar deixant que s'escolessin els mesos sense atrevir-me a sortir a investigar el barri més enllà de Torrent de les Flors. Després la frontera es va ampliar fins Joan Blanques... Fins al febrer no vaig començar a perdre'm i trobar-me per Gràcia. A conèixer places i carrers, els seus noms, els seus colors. A començar a enamorar-me de balcons i bars, de saber on comprar el pa, croquetes o sabó, mel o tomàquets de penjar. Que fins a la primavera no vaig optimitzar les rutes en bicicleta, no vaig començar a deixar-me estimar pel lloc.

Punyents records. Cruels revelacions sota bombetes led de colors... Jo que adorava el Nadal i ara no sóc capaç d'alegrar-me que ja sigui tan a prop! Donaria el que fos per aturar el temps, suplicar una pròrroga a la Tardor, allargar el mes de novembre 50 dies més.

No, no, no. Desembre espera't. Que veig que véns sense fre i m'atropellaràs.

I no pots venir encara, em falta alguna cosa dins meu. I sense això no puc amb les llums, ni la màgia ni els regals. He perdut la il·lusió, i espera't coi perquè la vull trobar abans... Ha d'estar per algun lloc, a prop, segur. Que no fa tant la duia a les butxaques...

Arribant a Virreïna em permeto pensar, en veu molt baixa, que la il·lusió no és l'únic que he perdut. Que no té sentit que arribi el Nadal si em faltes tu.