Habitant del caos

Visc en el caos. Sóc habitant del caos. Fa temps, massa temps, que dormo en una habitació desordenada. I aquest fet sembla preocupar a un percentatge molt petit de mi.

Però, a vegades, a l'entrar i contemplar-ho tot veig molt clar que aquest desastre d'habitació, i de vida, no millorarà si jo no hi poso de la meva part.

Ha quedat molt lluny el temps en el qual mantenia l'esperança d'un dia despertar amb el do de moure els objectes amb la ment, o que amb un cop de vareta tot surés a l'aire, dibuixés melodies fins aterrar suaument al seu lloc exacte...

I no és simple desordre, entropia o caos. No. És una pila de roba per planxar en una cadira que esperen pacientment el seu torn. Són papers i objectes que no llanço però sé que no puc guardar eternament. Són sabates que parlen de passes, de llocs que he caminat i que es neguen a empresonar-se en un trist bagul de plàstic. És una maleta encara oberta de l'últim  viatge que he fet. Són tiretes, benes i alguna gota de sang de l'última ferida que decoren un estant blanc. Són llibres i llibretes apilats en equilibri precari damunt una tauleta de nit massa petita. Són entrades, programes i invitacions de concerts que damunt la taula envolten apunts com una muralla per evitar que la rutina grisa m'absorbeixi. És una cistella de la bici plena de cops que té la mania d'estar sempre al mig. Són mantes i jaquetes apilades als peus del llit que reclamen tossudes un armari que saben que no tinc. 

És tot. 

I remugo frustrada cada cop que hi entro.  Però sempre, sense remei, hi ha alguna cosa que em distreu dels plans d'endreça major. Molts cops només és la gana. I tot es queda exactament igual. Agafant més pols. Fins que al següent vespre quan cansada i impacient entraré per la porta del que hauria de ser el meu refugi i només trobaré més caos.

Quan de per si, el dia és caòtic: una sensació contínua de no arribar enlloc. De tenir el desig de voler marxar molt, molt lluny. Agafar un tren, la bici, una llibreta, uns auriculars i no haver de sentir remordiments per tot el que no he endreçat. 

Dins i fora del meu cap.