La dolça son

Seria la persona més feliç del món si ara mateix, en aquest precís instant, em pogués rendir a la dolça son, a l'abraçada magnetitzada del meu llit. I quedar-me tal qual vestida i amb els peus al coixí del cap, i el cap on haurien d'estar els peus... Sí, del revés, pero dormida.
La fatiga acumulada de tot el dia, l'estrés i l'esforç mental esgotat semblen molt més insignificats si em quedo aquí, així, amb els ulls tancats i el llum obert.

És absolutament tentador fer-ho... Cada cèl•lula del meu cos sembla que cridi implorant:
"Si us plau no et moguis, queda't quieta i rendeix-te "
És potencialment addictiu dormir quan no hauries, com les migdiades traïdores, els cops de cap en una classe aborrida o quan ja ha sonat el despertador...

Però en canvi aquí estic, pensant en tot, maleïnt les lentilles, els dentistes i les seves recomenacions de rentar-se les dents desprès de cada maleït àpat... Renegant perquè sé que m'he de fer el dinar de demà, sé que tacaré l'edredó de maquillatge d'ulls i sé com d' incomòdes són uns texans quan apreten... I tantes altres coses, que oh si us plau, podrien desaperèixer per art de màgia i deixar-me dormir a cor-què-vols.