La bona sort
Avui he tornat passar per aquells carrers on vam passejar, tu i jo, plegats, una nit inolvidable.
He passat pel carrer Princesa i alguna cosa s'ha posat en alerta, en tensió, com quan per casualitat o no, les nostres mans es roçaven lleugerament al caminar.
He buscat el bar on vam compartir confesions, frustacions, il·lusions i alguna copa.
La memòria traicionera no ha volgut col·laborar, però finalment gràcies a la tecnologia moderna l'he pogut situar en un mapa.
Amb l'orientació que dóna la intuïció quan persegueixes un record, he buscat i finalment he trobat el bar de "La bona sort".
En aquell moment ho vaig interpretar com un auguri esperançador. Avui ho he vist com una amarga irònia.
No m'he atevit a entrar, encara que des de fora es veia una mica el pati amb tots aquells coixins i cortines que donaven aquella atmosfera tan càlida. Però no m'ha fet falta. Perquè recordo perfectament des de fora la teva mirada fosca clavada en els meus ulls. Recordo cada cop que la desviava buscant valor en el licor. Recordo la conversa amb tots els detalls que em van animar durant els mesos següents a somriure una mica més. Recordo el tacte suau de la teva jaqueta o com ens van fer fora a mitjanit.
També he passat per algunes placetes on ens vam perdre i el carrer on vam esclatar a riure com ximplets per desprès acabar les rialles amb petons a la cantonada següent.
He passat pel carrer Princesa i alguna cosa s'ha posat en alerta, en tensió, com quan per casualitat o no, les nostres mans es roçaven lleugerament al caminar.
He buscat el bar on vam compartir confesions, frustacions, il·lusions i alguna copa.
La memòria traicionera no ha volgut col·laborar, però finalment gràcies a la tecnologia moderna l'he pogut situar en un mapa.
Amb l'orientació que dóna la intuïció quan persegueixes un record, he buscat i finalment he trobat el bar de "La bona sort".
En aquell moment ho vaig interpretar com un auguri esperançador. Avui ho he vist com una amarga irònia.
No m'he atevit a entrar, encara que des de fora es veia una mica el pati amb tots aquells coixins i cortines que donaven aquella atmosfera tan càlida. Però no m'ha fet falta. Perquè recordo perfectament des de fora la teva mirada fosca clavada en els meus ulls. Recordo cada cop que la desviava buscant valor en el licor. Recordo la conversa amb tots els detalls que em van animar durant els mesos següents a somriure una mica més. Recordo el tacte suau de la teva jaqueta o com ens van fer fora a mitjanit.
També he passat per algunes placetes on ens vam perdre i el carrer on vam esclatar a riure com ximplets per desprès acabar les rialles amb petons a la cantonada següent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada