Orbitals

 

Orbitals. Dibuixo línies que giren aleatòriament al voltant d'un punt. S'allunyen però tornen. Elàstiques. Com qui balla un swing. S'envà, però sempre torna. I mentre gira genera llum. A cada passa a l'aire salten guspires que no sempre veus.

Orbitals. De difícil classificació. De difícil nomenclatura. Potser únics. Lliures. Amb ganes d'ocupar tota la pàgina de la meva llibreta. Com qui no té por de menjar-se el món. L'univers.

I, en canvi, ara, asseguda a un tren cafeter, reclosa en un espai que ocupo massa, em sento angoixada. Sense lloc per moure'm. Odio aquests trens. Em semblen una broma de mal gust. Qui té les cames tan curtes? Jo no les puc estirar.

En fi. A vegades (només a vegades, eh?) m'angoixo i vull fugir. Molts cops fugir és voler dormir. Per mi molts cops és la millor solució. Dormir.

Una nena al meu costat porta una motxilla blava plena de nines. Juga a què les nines es facin petons entre elles. Són princeses. Algú li hauria d'explicar que les nines, i menys les de princeses, no representen les dones reals. I que òbviament no existeixen els prínceps blaus, com a molt les motxilles blaves. Ah, i que pots ser al·lèrgica als gats per adorables que siguin. I en dono fe.

I no sé per què no arranca el tren... Se m'acabarà la llibreta de tant guixar, no puc dibuixar amb més ràbia, gairebé saltaran guspires, però de la fricció amb el paper...

Em pregunto si estaran revisant les vies per seguretat. Què és la seguretat? Pot ser objectiva? Jo crec que és subjectiva. Això dels nivells d'alerta que tants cops he detallat a classe... El meu sistema nerviós crec que sempre creu que estic a punt de patir un accident. Se'n diu estrès. I és culpa d'una sobre activació del Sistema Nerviós Simpàtic. I a la llarga aquesta sobre activació és dolent pel cos. I també per la societat.

Torno a concentrar-me en la música dels meus auriculars, una peça que flirteja amb el jazz i un ritme electrònic swing magnètic... Fa temps deia que jo volia apuntar-me a classes de swing, que trobava que feia molt per mi i altres ximpleries... Perquè la música m'encanta i que improvisar sempre és el millor pla. Que casa meva sempre faria olor de lemongrass i calèndula. Que la millor cura per les ferides és l'oli d'arbre del te. Etc. I aquestes coses que penso en dies bons. Però... El tren arrenca i arranca la nostàlgia de mi.

A què faran olor els orbitals?