Si despertes

Una llum descolorida et fa obrir el ulls.
I mentre intentes saber on ets i què has de fer en llevar-te, el mal d'esquena resultant de portar dormint dies a terra ja et diu "bon dia". Mires amunt buscant un sostre i trobes una lona massa blanca que et recorda que, efectivament, estàs dormint en una tenda de campanya. Que això que notes sota l'omòplat més enllà de l'estoreta, déu ser una refotuda pedra. I que el que tens enganxat a la cara i enredat entre els cabells és pinassa. Poc que sabies que la pinassa és com la sorra de la platja... Es cola arreu. La trobes a les calces i dins el sac, a terra i al fons de la motxilla, a grapats a dins la tenda i les sabates...

Et mires el rellotge del canell, tant podria ser que portessis dormint una hora com sis. La llum era quasi la mateixa que quan vas entrar a trompicons a la tenda de matinada. Abans d'enfocar la vista veus que el rellotge està rodejat de polseres. Les habituals i unes més cridaneres: una de paper verd on posa "acampada+25". Et sents gran. I una de cinta lila amb dibuixos. La general. Entrades en forma de braçalets. No et queda cap dubte, et situes. A les orelles et ressonen les cançons de la nit anterior. Les notes bategar als timpans. I penses rient que les agulletes que tens potser no són només de dormir a terra. Que potser saltar i ballar tota la nit tampoc ajuda.

Busques el que et feia de coixí (era una dessuadora) i aclucant els ulls intentes endevinar si el company del costat encara dorm o et pots arrossegar per la tenda sense por de fer soroll. Mentre decideixes si poses a prova els teus dons de ninja o la profunditat del seu son, escoltes. Desfilen barrejats els acords d'alguna guitarra amb el cantar d'ocells, el vent i gent que xerra, passes i timbals llunyans, rialles entre xiuxiueigs, altaveus que fan proves ... Una mica de tot. Segueixes observant el sostre blanc i vas recuperant la sensibilitat de les extremitats dins de la suavitat del sac. Saps que fora del sac fa fred però que, si decideixes a barallar-te amb les cremalleres, al sortir de la tenda trobaràs ni més ni menys que un festival. I només l'has de viure. La vida.

Sospires. Un rampell i de cop estàs a fora. T'estires encartronat i respires aire pur. És fred i t'agrada. I tens una lleugera esgarrifança acompanyada d'una subtil però visceral temptació de tornar a la calor humana de la tenda... Però amb la pell eriçada mires la llum del matí a través dels pins, com de tranquil es va despertant el campament i aguantes. Encara que potser una pinya se t'estigui clavant als peus descalços, o la panxa et grunyi de gana, prefereixes seguir un parell de minuts més gaudint de l'espectacle. Sense escenaris ni focus. Aquest espectacle que et permet reconèixer com és de necessari dormir a terra uns dies per apreciar que és un llit. Com és de necessari accelerar i aturar el ritme, d'extrem a extrem, des de la pau a l'extenuació eufòrica, fins a trobar el teu propi. El ritme biològic. Ben mirat, el nom del festival no està tan mal triat...