el darrer territori diürn

diferents formes
d’atzur envolten
el darrer territori diürn

del blau a la llum
s’hi troben tots els indrets
que matisen l’última claror
de la foscor
l’alba de la nit
encela l’aquarel·la
del principi d’un dia que s’acaba
tots els objectes lluents
s’enfosqueixen definitivament
i alguns gratacels es converteixen en colossals
figures rectangulars
només les branques
debaten amb els raigs
en centenars d’escenaris
on s’hi reciten diferents poemes
d’horabaixa
just un moment abans
que el primer cotxe encengui
les llums frontals
de la celístia urbana


                                                       Poema: P. Cowley
                                                                                    Fotografia: J. San Castell


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mentides piatoses

Fils de llum, tuls de foscor

Custòdia única: la pròpia felicitat