El jardí de l'esperança

Construiré  un jardí per esperar-te,

plantaré arbres que facin ombra

per dormir una tarda calorosa.

Amb paciència regaré flors de colors,

perquè sentis la vida quan les oloris,

posaré un gran banc de fusta

perquè puguis llegir aquest i mil versos.

Deixaré créixer l'herba salvatge i pura,

perquè entre tiges trobis tresors.

Miraré com cauen les fulles a la tardor,

com la neu de l'hivern ho crema tot,

esperaré els cels blaus de primavera

i el sol més brillant de tots els estius.

I mentre passen els dies, els mesos,

les estacions, escoltaré melodies

que em portarà el vent i seguiré esperant.

En algun racó dins meu,

en aquest jardí que he construït,

et seguiré esperant. 

I a fora, el vent revifarà les flames que tot ho cremen.

Destruïnt il·lusions, desfent les cordes de les ancores.