Escrits meus

Visc en el caos. Sóc habitant del caos. Fa temps, massa temps, que dormo en una habitació desordenada. I aquest fet sembla preocupar a un percentatge molt petit de mi. Però, a vegades, a l'entrar i contemplar-ho tot veig molt clar que aquest desastre d'habitació, i de vida, no millorarà si jo no hi poso de la meva part. Ha quedat molt lluny el temps en el qual mantenia l'esperança d'un dia despertar amb el do de moure els objectes amb la ment, o que amb un cop de vareta tot surés a l'aire, dibuixés melodies fins aterrar suaument al seu lloc exacte... I no és simple desordre, entropia o caos. No. És una pila de roba per planxar en una cadira que esperen pacientment el seu torn. Són papers i objectes que no llanço però sé que no puc guardar eternament. Són sabates que parlen de passes, de llocs que he caminat i que es neguen a empresonar-se en un trist bagul de plàstic. És una maleta encara oberta de l'últim  viatge que he fet. Són tiretes, benes i alguna...

Ell, mirant-la als ulls va sentenciar: "Si pogués enmarcaria el teu somriure" I ella, va somriure. Amb els llavis  i les galtes roges. Però també amb els ulls. I aquell somriure  era encara més sincer.

No sóc jo,  ni sóc algú altre. Sóc al marge d'un vas de vidre, tremolós, ple d'aigua amenaçant, la gravetat esperant. El pànic s'espandeix i forma onades concèntriques, hipnòtiques... I és inevitable la pèrdua. D'aigua. De mi. Regalimant com llàgrimes  per les parets. Del vas. De la galta.

I com gotes de tinta de colors caient en un vas d'aigua, la imatge s'ha format fugaçment al meu cap. Com les formes capritxoses, imprevisibles i espontànees que forme el te al dissoldre's en llet, la imatge ha aparagut com una aquarela de colors suaus. I ha anat agafant cos, evolucionant, fins que accelerant el ritme dels pedals he atrevassat la imatge com si d'un banc de boira es teactés... I s'ha esfumat. I entre mig, nomes  en trenta segons, tot un futur possible ha nascut, crescut i mort en un carreró a prop del port. I potser en un univers paral·lel, en algun sistema solar molt llunyà, en una altre realitat on les lleis de la física siguin diferents, aquesta visió es compleixi.  Ens he vist. A tu i a mi. Tornant un vespre a casa plegats, deixant les bicicletes aparcadas en un dels fantàstics rebedors de disseny que abunden en aquest carreró tan ideal. Segurament eres un músic de renom, cuidant com sempre més cors dels que pots. Jo no he vist clar que era, per...