mapa, plànol

He trobat un mapa. 

I no sé de què. 

Potser porta a un tresor. A una antiga habitació que em vaig inventar.

Potser és un plànol de com m'imaginava que seria casa meva, el meu futur.

Potser no estava acabat de dibuixar i per això no puc saber de què era.

Sé que el vaig pintar jo. Em reconec en els traços, en les línies que tot i voler ser rectes no ho aconsegueixen, en els gargots nerviosos i impulsius, en la mesura de la pressió de la tinta líquida sobre el paper. 

Em reconec. Sé que el vaig dibuixar jo. I no recordo per què. Per a què.

Potser era un avís el meu jo del futur. Un missatge per mi. Per veure si sóc capaç de recordar què volia en el passat. I sobretot per revaluar si s'assembla al que busco en el present.

Però, com s'interpreta un mapa sense llegenda? Sense màgia?

Com tornar als desitjos guardats i enterrats al mig d'una illa deserta que ningú coneix? 

La resposta és fàcil. 

Havia de dibuixar un plànol per mesurar-me. 

Havia de pintar un mapa per trobar-me