Ressaca musical

Van començar, els amics, amb Jean Luc, una bona excusa per enviar un missatge. Van tocar El seu gran hit i Les coses, ai, gaudim-les mentre encara puguem... Les meves exs i tu? Els meus particulars van desfilar per la memòria... 30 dies sense cap accident. Ja m'agradaria estar a mi 30 dies sense cap accident... Després van tocar Camps de Louisiana i ningú entenia el mal que fa aquesta cançó. Ni la millor amiga que tenia al costat. Si penses que els camps són de cotó potser fan menys mal. I pensava que ja no hi eres ... Una veu a l'altra banda diu "Problemes". I me n'adono que estic sola a casa, aixecant-me a quarts de sis de la tarda. I que no sé cap on fugir... La-la-la-la-la-la.

Ja puc tancar l'abstractor de la cuina. I van cantar que ja no ens passa: mil dòlars pel primer que ens porti algú davant... Que ja no ens enamorem, que no volem fer el passerell. És clar que no! Ja no sortim de nit que l'endemà no som ningú... Que m'ho diguin a mi que questa ressaca del Canet Rock em fa sentir vella... Au vinga a fer punyetes tots! La cafetera xiula. Que tot era mentida ... Un bon esmorzar (o berenar) i tot solucionat. I deien que sempre atreia llibertins, Peter Pans, perdularis i sapastres... Que potser qui somiava no existeix... Molt bé senyors, i què? Faig que plogui sucre glaç sobre els xurros ja daurats i ja de pas a la realitat que canteu. Jo sí que perdré els estreps...  Que diu que està en període expansiu, que totes li posen. Tasto l'amarg del cafè i somric per la complicitat amb l'autor. Preferiria no fer-ho i ballar i ballar i ballar. Però saps que ja hi hem estat abans aquí, d'on treus les forces tu per riure?  

Miro per la finestra. El cel està gris i m'agrada. Que cabró l'amor que ens fa confondre flors i merda eh? Trobar bellesa en una esquerda i en el mal temps... No em sentiràs marxar al matí... A mi segur que no. Almenys hem entès que un no sempre ha de dir el que pensa, que no hi ha motor més enganyós que l'esperança... Em queda un cul de cafè, sempre fred. Les coses, com el cafè, al principi sempre van super bé. Si poguéssim viure confinats en aquesta gran mentida...

Sé que m'hauria d'aixecar i tirar cap a la dutxa.

Apujo el volum, que amb l'aigua costarà escoltar la música, que sona lliure amb ordre aleatori. I la necessito per aigualir la ressaca i aclarir els records d'un festival, d'una vida. 

Jo de cançons així en una tarda te'n puc fer vint-i-cinc...