Escrits meus

Sortia a Fontana del metro, encara amb un regust de culpa per no haver agafat la bici, quan ho he vist. Petites pampallugues estressants i de molts colors m'han apunyalat la retina. Ja han encès les llums de Nadal. He passat per Astúries i he vist la lluita entre la Tardor i el Nadal. Els arbres encara amb les fulles esquitxades de marró, les llums enceses al darrere. He arribat a la cantonada amb Torrent de l'Olla i en mirar cap a baix i veure aquell riu de llums he volgut cridar: "No! Encara no! Espereu!" Però aquella cantonada és terrible per aturar-se, i la riuada de gent se m'ha emportat silenciant els meus pensaments fins a Verdi. No m'ha decebut, tot engalanat, no esperava menys... M'he adonat que no tinc records de Gràcia per Nadal. I és estrany perquè n'he viscut un. Però fent memòria he vist que per aquell temps jo no coneixia ni la plaça Diamant, ni Astúries, ni en prou feines on portava vivint tres mesos. La tardor passada la vaig pass...

L'altre dia em van dir que no es pot anar al llit amb el rellotge posat. Ostres... Jo que no me'l trec ni per dutxar-me... Que me'l vaig comprar submergible capaç de suportar 5 atm de pressió per poder seguir amb ell, encara que em banyé s a la piscina o en una fossa marina... Que he triat la última corretja de color negre per dissimular més temps el desgast i la brutícia que en els colors vius que tant m'estimo és tan fàcil de detectar. A mi. Em retreuen que em vagi al llit amb el rellotge. Però què dius! Si sóc la impuntualitat personificada. Com vols que vagi sense rellotge! I és clar, la pregunta és obvia, de què em serveix llavors? Potser no molt, però cert és que hi intento posar remei des de fa anys... Sóc terrible organitzant el temps. A més, sóc aquella classe de persona impuntual que pateix, desgraciada, que li importa fer tard, que li sap greu. Que arriba tard perquè sempre ha tingut un imprevist, un accident, una dosi de mala sort matinera: se li ha...