Escrits meus

Ho he de reconeixer. Sóc addicta, a moltes coses, però sobretot a dormir. Això està afectant la meva vida, la meva feina, i les meves relacions amb familiars i amics. Sobretot, les hores dormides estan restant temps a fer totes les altres coses que hauria d'estar fent durant les vacances. Hauria de fer tant, i faig tant poc...

Ja sé què dibuixo quan deixo la ment pràcticament en blanc i tinc a la mà un boliígraf, un llàpis o un rotulador... Amb qualsevol cosa que escrigui la mà llisca sobre el paper, dibuixant formes abstractes i lliures. O això era el que creia. Perquè desprès de molt de temps me n'he adonat . Dins del caos format per un traç serpentinejant semi-autòmatic hi ha una lògica. Els dibuixos cada cop s'assemblen més entre sí, i en ells crec que per fi he descobert què dibuixo cada cop que em despisto i em perdo en els meus pensaments. Un paraigües. Sí. Era això el que intentava dir-me el subcosncient. Que em protegís en el seu moment de la tempesta que s'estava preparant, que em protegeixi ara de certes tortures que m'imposo. I encara que el dibuix no sigui molt realista jo sé quin paraigües intento imitar. Un de negre amb el mànec de fusta clara, típic de cavaller, gran, no com aquells que es poden plegar i es fan ridículament petits. Elegant propaganda d'un hotel d'...

Si és cert que emmascarem la veritat com menys mal ens fa... És això  la demostració d'acte de covardia més antic que existeix?  O és potser no per covardia, sinó perquè la visió subjectiva de la qual no podem escapar ens filtra les coses en funció del que som capaços d'assimilar? Lleis d'atracció potser?  Tonteries.  Ens fixem en el que volem i prou. Si estem de bon humor tot ens sembla bé, menys problemàtic del que semblaria en un altre moment menys bo. Perquè si estem de males, tot és irritant, molest i un inconvenient. Així que d'objectius en tenim ben poc. Estem completament subjectes al nostre humor, la nostre visió personal de la qual no podem escapar. I per molt que n'hi hagi que volguin anar de racionals, i creure que són calculadament objectius, no els hi feu cas. Mai serà cert del tot. De la subjectivitat mai podrà escapar ningú. La percepció és tan única i intransferible que mai sabrem fins a quin punt els sentits, la ment o la química ens està engan...