Escrits meus

Construiré  un jardí per esperar-te, plantaré arbres que facin ombra per dormir una tarda calorosa. Amb paciència regaré flors de colors, perquè sentis la vida quan les oloris, posaré un gran banc de fusta perquè puguis llegir aquest i mil versos. Deixaré créixer l'herba salvatge i pura, perquè entre tiges trobis tresors. Miraré com cauen les fulles a la tardor, com la neu de l'hivern ho crema tot, esperaré els cels blaus de primavera i el sol més brillant de tots els estius. I mentre passen els dies, els mesos, les estacions, escoltaré melodies que em portarà el vent i seguiré esperant. En algun racó dins meu, en aquest jardí que he construït, et seguiré esperant.  I a fora, el vent revifarà les flames que tot ho cremen. Destruïnt il·lusions, desfent les cordes de les ancores. 

No saps la rosa que m'esclata quan em mires i somrius. De pètals afinats, com suas records de vellut, conservats en aromes dolços àcids i profunds. Protegits en colors intensos que en cada gota de tinta concentren instantànies postals de paissatges, moments feliços, tresors compartits, rialles càlides, caricies i petons. Tresors compartits que entre espases de fulla verda es mantenen sans i estalvis protegits per altes tiges de pues. Espines valentes guardianes ferotges es saben dominants de l'únic camí per arribar a la memòria.