De certeses i màgia
Si m'ho haguessis preguntat, ai, si m'ho haguessis demanat... Però no t'ho vaig voler preguntar. Per si deies que no. Per si em deies que sí. Que no sabia, i encara no sé, quina resposta espanta més. Tampoc volia semblar massa boja o massa il·lusa, que les il·lusions i les bogeries tenen molt en comú i quasi no ens coneixíem. Ara em coneixes prou per a saber que tinc set de viure, que aquí molts cops m'ofego. Que la vida que se m'ofereix, la que sembla que és la que toca, no sé si la vull. Que tinc poques certeses. I les poques que tinc les atresoro. Sé que aquella nit a la platja de la Barceloneta m'hauria d'haver banyat. No importava si l'aigua estava freda, si et quedaves a la sorra o si tornava a casa enfarinada en sorra. M'hauria d'haver banyat. Altres certeses que atresorat aquest estiu són per exemple que la màgia, diga -li atzar o com vulguis, és capritxós i no es pot provocar. Ensorra l'empirisme. Que...