Nosaltres dues (Carta des de la Terra)

Fa temps, no recordo exactament quan, em vas ecriure una carta des dels Núvols. En aquella època teniem les dues un bloc, i en compartiem un altre. Em vas ajudar a utilitzar-lo, amb el disseny, les eines... Escrits meus avui no existiria (ni sobreviuria), com tantes altres coses, sense tu. Doncs avui tu tens una carta des de la Terra. Aquesta que a vegades gira massa ràpid, la que em fa ensopegar, la que s'enganxa als peus quan vull volar. Perquè gràcies a un regal que m'has fet per celebrar les meves 25 primaveres (un llibre) he conectat amb una verió meva oblidada en un racó. La que tornava de l'escola i llençava a les escales la bossa, corria amunt per arribar a l'habitació, i encara amb la jaqueta posada reprenia el punt de llibre de l'Ordre del Fènix i ni veia fer-se de nit abans d'aixecar la vista un altre cop. Diguem que les meves cinc diòptries no són casuals... Encara recordo l'olor que feia aquell llibre. I estic segura que recordaré durant molt...