Escrits meus

Ensenya'm a navegar, que jo de nedar, ja en sé. Però nedar és esgotador... Navegar, en canvi, em sembla que és treure partit al mar i al vent, a l'estar al mig de l'aigua sense ofegar-te. Ensenya'm a navegar, a llevar ancores. A calibrar la brúixola per no encallar-me en esculls de coral. Jo prometo estar atenta a les explicacions. Memoritzar tots els noms estranys d'un vaixell de vela. Ni que sigui de fusta i en miniatura. Que si he memoritzat vademècums sencers, podré amb un reguitzell de noms navals. Intentaré concentrar-me en les explicacions que fas, tot i el moviment hipnòtic de les teves mans, quan mostres sobre el meu petit vaixell com girar les veles, com saber quina corda afluixar; en lloc de badar recordant els dibuixos que feien, no fa tant, sobre la meva pell. Ensenya'm a navegar,  a explorar més enllà de ports coneguts i descobrir continents amb platges tropicals d'un verd exuberant. A buscar un tresor en cada illa i no sentir nostàlgia al ...

El silent amic dins la cridòria,  un fil diminut... D'alès perduts de causes guanyades et captura per sentir, et mira decidit a fer les maletes volar, ben lluny, cap al nord dels teus cablls i mullar els teus peus de vapors i sabó de colors. Silenciosos els teus passos  quan arribes de matinada despentinada. Com el vent fa amb l'herba  dels meus somnis per complir, on viuria i despertaria, cada matí,  amb tu.  Faroles perlades  contra un mar de foscor. La lluna les breçola, il·luminen el dubte: vaig cap a casa o cap a mi?