El saqueig de les bústies
Les tres de la tarda, el dia és clar i fa bon temps. El sol es filtra entre els plataners de la Diagonal i m'esquitxa els ulls de llum. Em persegueix mentre jo segueixo pedalejant direcció a la feina. A l'avinguda Sarrià amb la Diagonal hi ha una bústia groga, d'aquelles de tota la vida de "Correos". I de cop freno lleugerament el ritme. Una furgoneta aturada al costat de la bústia. uns homes. La bústia és oberta. Fascinada contemplo l'anatomia interna d'una bústia per primer cop. A dins hi ha un sac de roba ple de cartes. On aniran? Què diran? Seran cartes d'esperances, males notícies, factures, cartes del banc, línies que parlen d'enyorança, propaganda, felicitacions, declaracions amoroses? No ho sé, sé que no ho puc saber, però friso per saber-ho. I el meu cap esclata com un canó de confeti en mil preguntes silencioses. La que més em preocupa és que de cop no sé el nom de l'ofici que fan aquells homes. Són carters? No ben bé, em dic, la...