Parlant de Catalunya
Mai he escrit sobre política. Aquest bloc i les meves llibretes parlen sempre d' històries reals o imaginàries, de passions, de tristeses, de reflexions de la vida, d'il·lusions... En cap cas obren un debat. No és aquesta la intenció. Però per un cop he sentit la necessitat d’escriure sobre el tema i faré una excepció. Parlant de Catalunya, d'alguna manera, també escriuré sobre il·lusions, esperances, intentaré trobar un sentit a allò que no entenc, i compartirè, un cop més, les meves inquietuds. Catalunya. És el tema de moda últimament: en les portades, les xarxes, la televisió, els bars, el metro, arreu. Com a catalana mai hagués imagina’t que poguéssim aixecar tant de rebombori. I encara que m’encanta que el món es fixi en la terra que estimo, no m’agrada tant ser el centre d’atenció... Amb tot, sento la necessitat de començar aclarint el que per molts sembla una contradicció amb la meva ideologia política: jo estimo la cultura espanyola. La seva gent, el seu art,...