Tu, jo i les circumstàncies
Sóc afortunada de ser molt conscient de quina és la realitat, el moment històric que vivim, el planeta que habito o l’estació que ens acompanya. I també sóc molt conscient de realitats més mundanes. De qui som. De qui ets. De qui sóc. Tinc clar que hi ha límits. Tinc clar que n'hi ha d'aquests que no estem disposats a creuar. Que hi han projectes de vida que costen molt construir, que no són banals, que són sòlids i mereixen veneració. Un respecte que processo com una religió. Però si les circumstàncies fossin unes altres... Ai. Ben segur que tindria, no ho nego, un exèrcit d’il·lusions llestes per disparar-se. Per impactar en el meu frontal cerebral i explotar en idees de mil plans, emocions per desenvolupar com plantes enfiladisses. I ja sabem que serien com les males herbes, que un cop han aparegut les vols arrancar, però tornen a sortir, rebels i salvatges. Però ai. Jo i les circumstàncies sabem que el millor que puc fer si alguna d’aquestes idees descarades s'atre...