Punts de sutura
Ja fa setmanes que em van treure els punts. I encara em fan mal. No ho entenc. En portava tres en el dit del cor, a la mà dreta, descobrint així com és de necessària per tot, essent dretana com sóc... Un tall. El vidre i la gravetat s'atrauen de manera perillosa... Una nit de gener després d'una sobretaula massa llarga, em vaig disposar a recollir els plats del sopar. Mostrant el que creia que era intel·ligència vaig apilar tots els plats i gots en una safata per així, amb un sol viatge, dur-ho tot a la cuina. Allà, la vaig deixar sobre el marbre. Per evitar que la pobra safata de plàstic es desfés sense remei als encants de la calor de la vitroceràmica vaig deixar la meitat suspesa sobre les rajoles. Com jo, la safata florejada, no és el primer cop que s'asseu a l'abisme. Ens el mirem amb fascinació però tampoc ens llancem... En fi, en cert moment vaig agafar quelcom de la safata trencant l'equilibri. L'harmonia. La gravetat estava intuint la victòria. ...