Mentides piatoses
Va, explica’m. Explica’m com de fantàstica és la teva vida. Com t’encanta tot el que fas. Com sents que estàs on havies d’estar. Que no vols deixar res del que tens. Sense gaires detalls fes-me cinc cèntims de com de feliços sou, com de bé està la vostre relació. Que hi veus futur a curt i a llarg termini. Digues que n’estàs enamorat. Però de debò. Explica’m que mai has dubtat de les decisions que vas prendre. Com mai penses en ningú més. Que de mi no trobes a faltar res. Que sóc la única que encara es tortura en records compartits, que creu en la il·legalitat de certs actes, que sent que podríem ser bons plegats. I desprès quan acabis respiraré una mica més tranquil·la si en teu to de veu detecto un timbre de tremolor característic de la mentida.